Nou blog

La biblioteca del centre estrena nou blog. Podeu visitar la pàgina a través del següent enllaç:

http://bibloc.wix.com/bibloc

Mantindrem els dos blogs actualitzats en paral·lel durant un temps.

Recomanacions de lectura novembre-desembre

Us presentem les tres novetats més fresques del catàleg de la biblioteca. Hi ha salsa per tots els gustos i per totes les edats: des d'una revolució contra un núvol tòxic de fum i escombraries a Alondres fins a una història de ciència ficció sobre la fi de l'envelliment. Ens els treuen de les mans.

La primera novetat que presentem és Un Lun Dun, de l'autor britànic China Miéville; autor malauradament poc reconegut al nostre país que s'estrena per primera vegada en la literatura juvenil. Professor i polític a més d'escriptor, ha escrit autèntiques bogeries conceptuals com ara The City & the city o Embassytown. Miéville se situa entre el gènere fantàstic i la scyfi, però mantenint sempre un estil singular i atrevit. Sentim la veu d'un article de Generación Reader per saber de què va la cosa:

[...] Zanna y su amiga Deeba se verán empujadas a vivir una serie de aventuras que tienen como objetivo liderar una revolución contra el maligno Esmog, una nube tóxica de humo y basura que pretende reducir a cenizas todo lo que encuentre a su paso. El planteamiento, que suena un tanto trasnochado, se beneficia continuamente de la enfermiza, juguetona e imposible imaginación del autor, característica que se manifiesta sobre todo en la creación de unos personajes, escenarios y demás componentes narrativos muy originales y vistosos. [...] No exagero cuando digo que el universo de Un Lun Dun está, junto a Narnia, la Tierra Media o incluso Hogwarts, muy bien posicionado en la lista de lugares ficticios a los que no me importaría irme a vivir. [1]

 El següent llibre que presentem és, potser, el que més ressonarà: Mig rei, de Joe Abercrombie, el primer llibre d'una trilogia emmarcada dins del gènere fantàstic. Res millor que presentar aquesta obra amb un fragment de l'Alexander Páez des del portal Fantàstik:

La novel·la ens presenta en Iarvi, el fill petit del rei i que és obligat a formar-se com a clergue. En Iarvi te una malformació greu en una mà que li fa guanyar l’apel·latiu de mig home.. La novel·la és més aviat una història d’aventures, de desventures i de creixement. Amb una estructura circular més aviat poc transgressora, l’autor ens explica l’evolució d’en Iarvi a través del context on passa tot el relat. I és que en Iarvi serà traicionat i es veurà empès a sobreviure a situacions extremes que es tornaran encara més extremes si tenim en compte la seva malformació. En Iarvi no pot fer ús de la seva força física pel que haurà d’entrenar el seu intel·lecte, desenvolupar la seva intel·ligència i forçar el cervell per tal de recuperar el Tron Negre. [2]

I la darrera proposta, potser més encarada a batxillerat, és El imperio de Yegorov, de Manuel Moyano i finalista dels premis Herralde 2014. 187 paginetes que van del 1967 al 2042, Yegorov és una lectura trepidant, absorbent i brutalíssima que consta íntegrament de documents d'arxiu ficticis que l'autor empra per explicar la història: correus electrònics, cartes, notícies, diaris, etc. Us deixem la sinopsi d'El Rincón de Koreander:

Moyano se vale de la fórmula epistolar, los diarios, los recortes de prensa y la transcripción de entrevistas, fundamentalmente, para dar forma a una historia que el propio lector va construyendo en su cabeza a base de retazos. Si bien la trama no brilla por su originalidad –la búsqueda de la inmortalidad y la falta de escrúpulos empresariales a la hora de explotar este anhelo–, es la maestría del autor a la hora de utilizar este recurso la que eleva el nivel de la novela, convirtiéndose en uno de los elementos que más enganchan al lector. [3]

[1] SUB_ZERO (2012, octubre 9). Reseña "Un Lun Dun". [Entrada blog]. Consultat des de http://generacionreader.blogspot.com.es/2015/06/resena-un-lun-dun.html

[2] Páez, Alexander (2015, juliol 3). Ressenya de Mig rei, de Joe Abercrombie. [Entrada blog]. Consultat des de http://fantastik.qdony.net/?p=1467

[3] El Rincón de Koreander (n.d.). 'El imperio de Yegorov': una historia grande, pero condensada. [Entrada blog]. Consultat des de https://elrincondekoreander.wordpress.com/2015/08/31/el-imperio-de-yegorov-una-historia-grande-pero-condensada/

"Maus. Relat d'un supervivent, d'Art Spiegelman"

A partir d'avui s'inicia l'exposició itinerant de "Maus. Relat d'un supervivent, d'Art Spiegelman" a l'INS Baix Montseny de Sant Celoni. L'exposició es podrà veure fins el 22 de desembre.

Exposició itinerant per les biblioteques públiques de Catalunya que té per tema la novel·la gràfica d’Art Spiegelman Maus. Relat d’un supervivent, publicada a Nova York entre el 1986 i el 1991 i guanyadora, entre d’altres, del premi Pulitzer (1992), essent l’única obra no periodística que l’ha guanyat.

Maus és la història d’un supervivent dels camps de concentració nazis explicada a través del seu fill, l’autor del llibre, un fil narratiu amb múltiples continguts que evidencia l’exposició: aspectes històrics de l’Europa dels anys trenta i quaranta i de la II Guerra Mundial; aspectes sociològics, quant a les relacions entre diversos grups socials; aspectes psicològics vinculats principalment a la relació pare-fill; qüestions d’ètica, com la justícia o la solidaritat. L’exposició també inclou continguts literaris, i de la novel·la gràfica com mitjà expressiu.

El projecte compta amb la direcció artística dels autors Pere Joan (premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona a la Millor Obra, 1991), i Max (premi nacional de còmic 2007, Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, 2000 i tres premis a la millor obra el 2007, així com el premi Ignatz als EUA, 1999).

L’exposició és una producció conjunta d’Inrevés Edicions i la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Aquesta és una iniciativa emmarcada en el Pla de Foment de la Lectura impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Cos del text de Generalitat de Catalunya. (2012). Maus. Relat d'un supervivent, d'Art Spiegelman. Consultat el 16 de novembre del 2015, des de http://biblioteques.gencat.cat/ca/biblio_tematic/promocio_lectura_cultura/exposicions/maus/

Concurs de banners (i premi de 20 euros!)

Des de la biblioteca del centre s'ha impulsat un concurs de banners. El guanyador serà premiat amb un val de 20 euros per gastar-se a la llibreria l'Alguer. No és de la nostra incumbència si us gasteu el val en Guerra i pau o en El Rubius: Virtual Hero.

Un banner és una imatge de capçalera d'una pàgina web que sol respondre a mesures molt panoràmiques: té poca alçada, però molta amplada. Sol tenir un fons més o menys elaborat, un títol i, de vegades, un subtítol (vegeu figura 1).

Figura 1. Exemple d'un banner que s'integra bé
amb la web. Captura de pantalla del blog
Donde acaba el infinito d'Alexander P. Garcia.

El concurs demana un banner que s'integri adequadament dins del disseny actual del blog de la biblioteca. S'agraeix la simplicitat, la senzillesa i l'utilització de pocs colors. Aquí tenim els requisits per participar al concurs:

-Ser alumne/a del centre.

-Ha d'aparèixer el títol "Bi Bloc" i el subtítol "Biblioteca de l'Institut Baix Montseny" en el disseny el banner.

-La resolució mínima haurà de ser de 1000px x 340px.

Podeu enviar els vostres dissenys tant a títol col·lectiu com individual al correu bibliotecainsbaixmontseny@gmail.com. Teniu temps fins el dimarts 15 de desembre d'aquest mateix any. 

Sort!

La xerrada "astronòmica" de Marc Boada

El passat divendres 30 d’octubre vam tenir la fortuna de presentar el polifacètic Marc Boada a la sala d’actes de l’INS Baix Montseny, el qual va fer una xerrada apassionant sobre astronomia als alumnes de 1er d’ESO. Ens quedem amb el senyor Galileu, els meteorits i les taronges que són sols.

Marc Boada en plena acció davant dels alumnes de 1r d'ESO.

Marc Boada es perfila a si mateix com a escriptor, científic, conferenciant, experimentador i escultor. Especialista en divulgació científica, se’l coneix popularment per presentar el programa QuèQuiCom de TV3. Ha participat en innumerables programes de ràdio, així com en la creació de diversos museus i exposicions científiques. És autor dels llibres Max Picard y el maldito péndulo de Foucault, Max Picard y el enigma de los dinosaurios (LaGalera), Els 3 infinits. Un llibre de ciències per a gent de lletres (Momentum) i és coautor dels llibres de Tecnologia de secundària de Castellnou.

La xerrada va encetar-se després del clàssic bullici inicial. Boada optà per presentar-nos la figura de Galileu Galilei com a desencadenant principal de la revolució que patiria l’astronomia a partir del segle XVII. Més concretament, el gest que va fer el científic toscà (apuntar al cel amb un telescopi, un aparell d'origen militar dissenyat per visualitzar i preveure els moviments de l’enemic en la llunyania) com a punt de partida de l’astronomia moderna.

Aquest fet va permetre a Galileu observar el firmament amb tota mena de detalls abans imperceptibles com ara els cràters i planures de la lluna, on abans es pensava que hi havia mars. Galileu també va poder observar Júpiter i deduir-ne quatre satèl·lits.

“Abans de Galileu, es creia que a la lluna hi havia mars.”

El mestre i el mestre. Marc Boada
amb el professor Alberto.

Un cop situats ja a les estrelles, Marc Boada ens caracteritzà les propietats del sol, que era representat en tot moment amb una taronja plena de plom al seu interior. Cal assenyalar que ell afirmava que es tractava d’un autèntic sol en miniatura, no d’una simple representació!

Per mostrar la influència de la gravetat en els cossos celestes, el divulgador va demanar la participació de voluntaris perquè estiressin una tela elàstica de manera horitzontal. El professor va introduir l’astre rei al bell mig de la tela, provocant així una deformació gravitacional i fent que els planetes (representats per altres objectes esfèrics més petits) se sentissin atrets pel sol i hi orbitessin. La gravetat, aquella gran desconeguda.

“Això que tinc a les meves mans no és una taronja. És el sol. En petit, però el sol!”

Marc Boada va prosseguir amb la naturalesa i característiques dels meteorits. Va robar el cor del públic apel·lant al Minecraft per fer referència a l'obsidiana, un tipus de meteorit pertanyent al grup dels silicats. Vam poder, també, sospesar un meteorit autèntic que hem anomenat, per motius de pes, el Trencacanells.

Els astrònoms del futur!

A partir d’aquí, el científic ens va parlar dels temes més especulatius de l’astrofísica contemporània: la petitesa de l’univers al principi dels temps, el debat sobre si l’univers s’expandeix o sobre si és infinit, així com de l’energia i la matèria fosques. Va fer esment a la inquietud i el malestar que provoquen les preguntes que encara no tenen resposta i de les quals en sabem poc o res. Pel que sembla, no en tenim ni fava de què passa amb el 95% de tot el que existeix. La ciència actual també té infinits problemes sobre què és exactament l’espai, el temps, l’energia i la gravetat. Tot i així, Boada va dir que aquests grans enigmes de la ciència contemporània són tasca dels nens i nenes d’avui dia, els futurs astròlegs que, com Galileu, faran el gest d’apuntar el telescopi al cel per descobrir els misteris del cosmos.

“No tenim ni idea de què és el 95% de tot el que existeix.”

Comiat, agraïments i perspectives per l'any vinent

Si haguéssim d'obsequiar l'esdeveniment amb més èxit del curs, el kamishibai s'emportaria el primer guardó sense massa obstacles. El “drama de paper” d'origen japonès sembla que té alguna mena de màgia per a fer que a les activitats voluntàries dels alumnes hi hagi quòrum assegurat.

Els alumnes de 2n d'ESO Nico Saviotti i Dani Fernández van anar a l'Escola Montnegre a llegir kamishibais. Des de la biblioteca agraïm el seu compromís, així com també a en Guillem Lahiguera i a en Víctor Coris, que van anar a recitar-los al Soler de Vilardell, i a tots els alumnes de 4t d'ESO que van anar al Blauet. Un esment especial, també, a la Marta Mínguez i a la Cristina Gómez, que es van desplaçar fins a la Universitat Politècnica de Mataró a exposar davant d'un munt de professors què és un kamishibai.

Per al curs vinent esperem organitzar activitats d'un calibre semblant al que ha tingut el mini-teatre de paper. Si tot va bé, des de la biblioteca impartirem les classes de competència informacional ja realitzades aquest curs. Però com que alguns de vosaltres heu suggerit participació, també intentarem donar unes classes de lectura crítica de textos, esperem que amb molta salsa i debat. També plantejarem un club de lectura, més jeroglífics i, sobretot, moltes novetats literàries. Cal assenyalar que des de la biblioteca pensem que tot el que es faci per incentivar la lectura serà sempre, per part nostra, insuficient.

Article publicat a La Calaixera.